Materialisme cultural

El materialisme cultural és un paradigma antropològic basat, però no limitat, pel pensament materialista marxista. El terme materialisme cultural, concepte utilitzat per primera vegada per Marvin Harris en el seu llibre The Rise of Anthropological Theory (1968), es deriva de dues paraules: cultura (estructura social, llenguatge, lleis, religió, política, art, ciència, supersticions, etc.) i materialisme (la matèria, en lloc de l'intel·lecte o de l'espiritualitat, és fonamental per a la realitat). Harris va desenvolupar el materialisme cultural amb idees prestades de doctrines antropològiques existents, especialment del materialisme marxista.

El Materialisme Cultural reté i amplia els tres nivells marxistes del model cultural: infraestructura, estructura i superestructura.

Infraestructura: la població, les necessitats biològiques bàsiques, i els recursos (el treball, l'equip, la tecnologia, etc.).

Estructura: el patró d'organització (el govern, l'educació, el reglament de producció, etc.).

Superestructura: institucions socials (les lleis, la religió, la política, l'art, la ciència, les supersticions, els valors, les emocions, les tradicions, etc.).

El materialisme dialèctic marxista (els conceptes i les idees són el resultat de la condició material) i el materialisme històrica marxista (els membres influents de la societat dominen la condició material, mentre que les institucions socials de la societat estan basades en la condició material) difereix del materialisme cultural en diversos aspectes clau. El materialisme cultural manté que la infraestructura té influència sobre l'estructura, mentre que l'estructura exerceix poca influència sobre la infraestructura.

El materialisme marxista, d'altra banda, sosté que la infraestructura i l'estructura s'influencien una a l'altra. Una altra distinció entre el materialisme marxista i el cultural és la teoria de classes. El materialisme marxista creu que el canvi social és beneficiós solament per a la classe governant (burgesia), mentre que els materialistes culturals creuen que el canvi social és beneficiós també per a la classe treballadora (proletariat). El materialisme cultural busca explicar l'organització cultural, la ideologia i el simbolisme dins d'un marc materialista (Infraestructura/estructura/superestructura). Els materialistes culturals creuen que la societat es desenvolupa sobre la base d'assaig i error. Si alguna cosa no és beneficiós per a l'habilitat de la societat de produir i reproduir, o fa que la producció i la reproducció excedeixin els límits acceptables, desapareixerà d'un tot de la societat. Per tant, les lleis, el govern, la religió, els valors familiars, etc. han de ser beneficiosos per a la societat, o deixaran d'existir dins de la societat. Els materialistes culturals ignoren l'èmica (opinió de la societat) en favor de l'ètica (observació de fenòmens a través de mètodes científics).